Pel que fa al meu treball en macrofotografia, cal destacar que la majoria de fotos estan fetes com a treball de camp i, per tant, m'és molt útil treballar amb l'objectiu macro de focal llarga (200mm), el que facilita l'acostament a subjectes espantadissos o perillosos així com la seva il·luminació. Tot sovint, també afegeixo a aquest objectiu un multiplicador de focal, que em permet una relació d'ampliació més elevada a la mateixa distància d'enfocament.

micro-nikkor 200 IF f4

També utilitzo un objectiu de focal més curta (55 mm) per situacions en que la distància càmera-subjecte és menys crítica i on també es precisa una major ampliació. Aquesta és una òptica molt adequada per acoblar les anelles d'extensió, ja sigui en la seva posició normal, o bé, invertits.

micro-nikkor de 55 mm f 2,8

Ocasionalment, complemento aquests dos objectius pel treball de macro amb altres no dissenyats per a aquest camp però que usats amb les anelles o bé lents d'ampliació poden donar bons resultats.

Tot i que la majoria de les meves fotos han estat realitzades per mitjà de fotografia analògica (Nikon sèrie F), avui dia, per qüestions pràctiques, impera la fotografia digital.

Particularment prefereixo les càmeres que tenen comandaments d'accés directe i no seqüencial per determinar els paràmetres de velocitat, obertura, compensació,etc. Considero que hi ha diferents marques al mercat que ens poden donar uns excel•lents resultats. Per una qüestió de compatibilitats i perquè estic habituat a la filosofia de la marca, utilitzo Nikon D, però no oblideu que les imatges les capta el fotògraf.

Sens dubte la llum natural ofereix, moltes vegades, una qualitat inigualable, però un element indispensable per a un treball de macrofotografia és el flash. Habitualment, a la necessitat d'utilitzar diafragmes tancats, per obtenir una major profunditat de camp, se li suma la de parar el moviment del subjecte.

Nikon F4s Nikon-d700

Si bé el control de flash TTL (exposició automàtica a través de l'objectiu) és molt útil, en macro també és còmode fer-se, per cada tipus d'objectiu utilitzat, una taula guia amb obertures de diafragma correctes en relació a la distància de treball.

És important utilitzar el flash separat de la càmera si volem donar un millor modelat al subjecte. També es pot usar un reflector o fins i tot dos flashos per suavitzar la imatge.

Un control de l'exposició acurat és molt important per les fotos que tenen com a finalitat la publicació. Igual que en fotografia convencional, escollia la diapositiva, a ser possible de baixa sensibilitat (particularment he utilitzat Ektachrome 64 y 100), en digital crec convenient no fer servir isos molt elevats, encara que el avenços de la tecnologia fan que això cada cop sigui menys crític.

Per últim, haig de fer especial menció d'un accessori que considero indispensable, el trípode o el monòpode. En el treball de camp té la seva part d'incomoditat, però les preses a pols, de vegades, es fan realment complicades, ja que en ampliar la imatge es fa més evident el moviment de la càmera i, a més, la poca profunditat de camp existent, dificulta l'enfocament del subjecte.